5 days to dance 2018, dia 2

Avui he anat d’hora, he baixat pel parc central i m‘he presentat al pavelló a les 10, tot just quan els donaven un descans: nois i noies es començaven a aixecar. He aprofitat per a saludar als coreògrafs, coordinadors i tutors, els hi demano permís per a gravar i fer fotos i em diuen que sí, tot i que noto un aire de sobreesforç… -Avui es dilluns, i necessito més que mai un cafè- em diu en Wilfried. Costa de fer despertar i és que no té una feina fàcil.

Comença l’assaig, triguen uns 10 minuts en fer una seqüència de 70 segons de la coreografia, busco diferents angles, els joves em miren amb curiositat i també dissimulen (avui estan especialment neguitosos, em comenta la coordinadora). Alhora, l’Amaya intenta transmetre la importància de sentir l’actuació des del protagonisme que tenen i també d’implicar-se en el paper.

Sembla que avui no serà un dia fàcil, però la paciència, l’experiència i el talent faran que al final s’aconsegueixi.

Com sempre, quan acabo, tinc sensacions:  avui ha estat la satisfacció que existeixin projectes pels joves com aquest.

Gràcies Wilfried, gràcies Amaya. Gràcies a totes les persones implicades en aquest  projecte.

[text i foto: Ana Blasco]