5 days to dance 2018, “la veu del silenci”

De vegades, les paraules no arriben… I això és el que va passar ahir al vespre a l’Auditori. 125 persones dalt de l’escenari explicant una història increïble, units, enfocats, amb un objectiu comú. Una història que és una denúncia a l’esclavatge infantil, en la que apareixen nenes-prostituta i nens-soldat, que ens parla dels 8 milions de nens i adolescents que pateixen en silenci. Els alumnes de 3r d’ESO els han donat veu.

Hem estat al davant d’un al·legat a favor dels drets humans.

 

 

Durant l’assaig general els nois i les noies sentien:

Siempre que estéis en el escenario tenéis que brillar. Porque cada uno de vosotros tiene algo bonito y precioso para dar. Y es eso lo que queremos ver. Debéis desear con toda el alma mostrar vuestro trabajo. Debéis sentir lo que estáis haciendo

En menos de dos horas aquí habrá público, queremos caras de admiración y depende de vosotros. Os tenéis que sentir orgullosos y debéis entregar un regalo

Aquestes són les paraules dels coreògrafs, en Wilfried Van Poppel i l’Amaya Lubeigt.

 

 

Al darrera de la dansa-teatre hi tenim, al centre, la història; però anem més enllà per trobar també la força del grup, la seva nova manera de relacionar-se. El moviment i la música són una excusa per al treball comunitari, per a trencar rols, fomentar la llibertat i el respecte.

La sensació final havia de ser “si podem ballar junts, podem viure junts!” Aconseguit? Jo crec que sí.

Podeu veure un vídeo resum de l’assaig general del darrer dia i de l’actuació final fent clic aquí.