5 days to dance 2018, dia 4

Avui, dia de forta pluja, ja és el quart que assagen.

Veure ballar a 125 nois i noies és espectacular! Primer de tot felicitar al Wilfried, a l’Amaya i a tot el grup de persones que els ajuden. Fan una feina molt bonica.

Fer una coreografia i ensenyar-la amb tanta passió i paciència és admirable. El tema del ball fa posar els pèls de punta i fa plantejar-se el món en què viuen tants i tants infants.

Tot i que els nois i noies s’esforcen, potser falta que es posin de veritat en la pell de les persones que representen en aquesta coreografia. Això és el que els hi deien avui les professores de l’institut que han anat al pavelló.

De totes maneres, els he vist que disfruten i ho fan molt bé. Ja tinc ganes de veure’ls demà dijous a l’Auditori!!

[text i foto: Fanny Alés]

5 days to dance 2018, dia 3

Nou dia d’assaig avui al pavelló de Sant Cugat. Quan he arribat noies i nois estaven separats per grups, alguns practicant i d’altres asseguts xerrant! Es nota que cal un descans, a algun grup li costa mantenir la concentració. Encara que és complicat que 125 adolescents estiguin atents tota la estona….. n’hi ha uns quants que ho viuen més i d’altres que semblem més preocupats per xerrar amb el que està més lluny….

 

 

Després d’una estona d’assaig els han agrupat per explicar com s’hauria d’ajuntar cada part i cada grup…. i aquí comença la part més complicada! Es nota la concentració dels coreògrafs per a que  tot surti bé però és molt clar que noies i nois hauran de fer un gran esforç per entendre-ho tot. Cada entrada de grup, cada moviment… he estat atent per entendre-ho i he hagut d’anar a agafar apunts! Mare meva… entenc als nois i noies. Però això és potser perquè alguns (i jo mateix) no hem estat cridats per l’harmonia del ball…

En qualsevol cas, l’experiència val la pena. Ànims i força!

 

 

[Text i fotos: Manel Expósito]

5 days to dance 2018, dia 2

Avui he anat d’hora, he baixat pel parc central i m‘he presentat al pavelló a les 10, tot just quan els donaven un descans: nois i noies es començaven a aixecar. He aprofitat per a saludar als coreògrafs, coordinadors i tutors, els hi demano permís per a gravar i fer fotos i em diuen que sí, tot i que noto un aire de sobreesforç… -Avui es dilluns, i necessito més que mai un cafè- em diu en Wilfried. Costa de fer despertar i és que no té una feina fàcil.

Comença l’assaig, triguen uns 10 minuts en fer una seqüència de 70 segons de la coreografia, busco diferents angles, els joves em miren amb curiositat i també dissimulen (avui estan especialment neguitosos, em comenta la coordinadora). Alhora, l’Amaya intenta transmetre la importància de sentir l’actuació des del protagonisme que tenen i també d’implicar-se en el paper.

Sembla que avui no serà un dia fàcil, però la paciència, l’experiència i el talent faran que al final s’aconsegueixi.

Com sempre, quan acabo, tinc sensacions:  avui ha estat la satisfacció que existeixin projectes pels joves com aquest.

Gràcies Wilfried, gràcies Amaya. Gràcies a totes les persones implicades en aquest  projecte.

[text i foto: Ana Blasco]

5 days to dance 2018, dia 1

Avui els nostres alumnes de tercer han canviat les seves aules pel pavelló. Els esperaven en Wilfried i l’Amaya… tenen cinc dies per a preparar una coreografia. Molts d’ells no saben, ni tan sols, el que és la dansa-teatre. Tenen un gran repte al davant.

Fins a la culminació, amb la representació a l’auditori, farem servir el web de l’AMPA per a fer un petit diari d’aquesta experiència.

 

 

Avui he anat al pavelló, és el primer dia d’assaig i arribo a l’hora de l’esmorzar, la sala aparentment està buida, però pels passadissos em trobo a dues noies i m’indiquen com arribar al lloc on assagen.

Baixo les escales i em trobo als coreògrafs, en Wilfried i l’Amaya i a la Glòria i a en Dani, professors de l’Arnau, em presento i, ràpidament, em fan cinc cèntims del tema principal de l’obra, l’esclavitud infantil, em donen el text que han  llegit als alumnes (adjunt al final de l’entrada) i veig l’assaig.

Noies i nois tots en fileres, escoltant al Wilfried. És impressionant com en dues horetes han aconseguit fer tots alhora un bon tros de la coreografia, no és fàcil dirigir a 125 alumnes  però han fet cas i els hi ha sortit molt bé, tot i que ha costat alguna paraula més forta que una altra perquè fessin cas.

Escolto, miro, faig fotos, vídeos i me’n vaig amb la nostàlgia de pensar que no saben el que és participar en un acte com aquest i com m’agradaria ,en aquest moment, ser un de ells.

 

 

“A més de 200 milions de nens i nenes els obliguen a treballar. D’aquests, més de la meitat, 126 milions, tenen feines extremadament perilloses; de vegades, fins i tot, mortals, i no en poden escapar.

Els exploten amb finalitats comercials. Treballen en mines, agricultura, serveis domèstic o fàbriques. Molts també són reclutats com a nens soldat i, molts, són víctimes del tràfic sexual infantil.

Més de 8 milions són esclaus i viuen atrapats. Treballen en condicions pèssimes i de manera il·legal. No se’ls respecten els drets humans més fonamentals.

Aquesta coreografia està dedicada a tots els que pateixen en silenci. Els donem la nostra força i la nostra esperança.

Però també a totes aquelles persones que s’esforcen cada dia per a posar fi a aquestes situacions.

Aprofitem per a col·laborar amb Maiti Nepal, una organització internacional que lluita contra el tràfic sexual de nens i adolescents. Les rescaten de la seva situació, les acullen i els donen una nova vida.

A la fi dels nostre espectacle recollirem donacions per a Maiti Nepal perquè, d’aquesta manera, amb el nostre treball i la vostra generositat, contribuïm a acabar amb aquest problema i tots gaudim d’un món més just i, per tant, millor.

Nosaltres hem alçat la veu per a donar-la a tots els que estan silenciats. És la veu de la solidaritat i la veu del silenci. Trenquem les cadenes de l’esclavatge infantil. Benvinguts a la veu del silenci.”

[Text i fotos: Ana Blasco]

Torna el “5 days to dance” a l’Arnau

El divendres 4 comencen els assajos de “La veu del silenci”, l’espectacle de dansa-teatre que els alumnes de 3r d’ESO representaran el dijous 12 a l’Auditori de Sant Cugat. El projecte, dut a terme per la compañía deLoopers, s’anomena “5 days to dance”: cinc dies intensos de feina i assaig en els que les classes i les aules són substituïdes per una experiència intensa i creativa.

És el segon any que l’institut participa, gràcies a l’aportació de l’AMPA, en aquest taller. L’any passat l’espectacle duia el títol “Voyage”; podeu llegar-ne el diari fent clic aquí.

 

13 de març: assemblea extraordinària

Aquest dimarts tindrà lloc, com consta en el calendari de reunions, una assemblea extraordinària; es tractaran temes relacionats amb les diverses actuacions de l’AMPA del darrer mes i es parlarà sobre la universalitat del servei d’Iddink. A més, tindrà lloc la votació per a la renovació de la junta directiva. No us la perdeu!

Data: dimarts 13 de març

Hora: 19h a 20’30h

Lloc: Biblioteca de l’institut

L’ordre del dia previst per a aquesta reunió és el següent:

  1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la reunió del març.
  2. Informació Coordinadora.
  3. Informació comissions: comunicació, taula de mobilitat i robòtica
  4. Retorn reunió amb direcció
  5. Universalitat servei Iddink.
  6. Elecció nova junta.
  7. Torn obert de paraules.

Els Ubuntu, a la gran final de la FLL

El nostre equip de Robòtica, els Ubuntu, ha estat els dies 10 i 11 de març a Logroño, a la final nacional de la FIRST LEGO League. Van accedir a aquesta competició en ser seleccionats en el seu torneig celebrat a Barcelona. De 1900 equips a nivel nacional, se’n van clasificar 55.

L’experiència ha estat fantàstica. Els sis integrants de l’equip (Oriol, Xavi, Èric, Marc, Amadeu i Víctor) s’han relacionat amb altres de nivells molt diferents, alguns amb experiència internacional. Les proves anaven posicionant als participants. Els Ubuntu, amb algunes dificultats tècniques en el joc del robot al principi, esperaven que les presentacions del projecte científic i dels valors, els donessin la puntuació que necessitaven.

Finalment, l’equip no ha guanyat cap trofeu, però està content d’haver aconseguit arribar a la gran final. Aquest èxit els hi serveix d’incentiu per a seguir-ho intentant, més encara, amb l’experiència que han guanyat.

Enhorabona, Ubuntu, i endavant!

 

[Text: Jacinto Ramos]

Estratègies de motivació, la xerrada amb en Pep Marí

Aquests dijous al vespre ha tingut lloc, a la sala d’actes de l’Arnau, la xerrada sobre motivació amb en Pep Marí. Més de 80 persones hem gaudit dialogant  amb el reconegut divulgador i psicòleg, cap del Departament de psicologia esportiva del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.

Durant la xerrada s’han contestat tres preguntes: què és la motivació?, com podem saber si s’està motivat? i, quines estratègies de motivació podem fer servir?

Motivació no és el mateix que somni, il·lusió o desig. Per a estar motivat ens cal un objectiu molt clar (i cal que sigui realista i difícil, que no impossible, d’aconseguir) i el compromís de passar a l’acció pagant tot el “preu”; aquest preu té tres ingredients: renúncies i sacrificis, persistència en l’esforç i assumir les conseqüències (bones i dolentes).

Existeixen dos senyals inequívocs per a saber si estem motivats: el compliment de les tasques assumides per a arribar a l’objectiu i la iniciativa en fer tasques que no es demanen d’inici i que surten de nosaltres mateixos.

 

 

La gran pregunta, però, és: com motivar? Quines estratègies, trucs o recursos tenim?

Motivar és cobrir o satisfer les necessitats de la persona que volem motivar. Cal, sempre, identificar la necessitat. N’hi ha de tres tipus: seguretat, acceptació i sentit. És possible saber si el que manca és seguretat o confiança en veure por o dubte; per a cobrir aquesta necessitat cal un mètode, hem d’ajudar a trobar la seva manera de fer les coses. La necessitat d’acceptació (o l’estimació) es pot detectar gràcies a dos comportaments extrems: la crida d’atenció o el voler passar desapercebut. En aquest cas hem de donar una responsabilitat, estarem motivats si ens sabem útils. Per últim, de vegades, la necessitat que cal cobrir és el sentit a creure en el que fem. Quan una persona “s’escaqueja” i no persisteix en l’esforç és perquè no troba sentit en allò que fa; hem de donar, en aquest cas, un motiu.

En Pep Marí ens ha dit que la motivació és la V.I.P. de la psicologia. V de Variar (fer coses diferents per a assegurar una reacció, hem de canviar el “com”), I d’Implicar i P de Premiar (el millor premi: l’atenció).

Parlem de… motivació, amb en Pep Marí

El proper 1 de març (dijous), en Pep Marí vindrà a l’Arnau per a parlar-nos de motivació. La xerrada és oberta a tothom: mares, pares, alumnes i docents.

En Pep Marí és un reconegut divulgador i psicòleg esportiu. És llicenciat en Psicologia i Màster en Psicologia de l’Esport. Durant 28 anys ha estat integrant del Departament de Psicologia de l’Esport del CAR de Sant Cugat. Els darrers 15 anys en qualitat de Cap del Departament. És codirector del Programa ACB NextValores, conferenciant i formador d’empreses. És, també, autor de llibres de referència en el camp del rendiment esportiu com “Aprender de los Campeones”, “La felicidad no es el objetivo”, i “Liderar Equipos Comprometidos”.

Presentació

La motivació va més enllà de tenir somnis, de tenir il·lusió o de tenir ganes per alguna cosa. El treball en equip, l’autoexigència per assolir objectius, els estudis o la pràctica de qualsevol activitat, són moltes les situacions que necessiten tenir una motivació alta i enfocada.

En aquesta xerrada es repassaran les claus del què és la motivació i de quines maneres es pot mantenir en el temps. Des de l’experiència de més de vint anys en la psicologia esportiva d’alt rendiment, d’una manera propera i amb sentit de l’humor, en Pep Marí esbossarà estratègies que ens poden ajudar a tenir una motivació òptima, tant en el camp familiar com en el professional o en els estudis.

La conferència

  1. Definició de motivació (objectius i mitjans)
  2. Senyals de motivació (compliment i iniciativa)
  3. Dues preguntes abans de motivar
  4. La motivació: una VIP de la psicologia
  5. No preguntis “estàs bé?”, demana “estàs motivat?”

Dades clau

Quan: dijous 1 de març a les 19’30h

On: Sala d’actes de l’Arnau Cadell

Per a qui: pares, mares, alumnes i docents

Com: l’entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia aquí

Els Ubuntu guanyen el seu torneig i competiran a la Gran final

Moltes felicitats, equip!

 

En Xavier Ramos, l’Oriol Pros, l’Èric Trullenque, l’Amadeu Torrens, en Marc Expósito i el Víctor Ferrer (els Ubuntu) han guanyat el seu torneig de la FIRST LEGO League (FLL) celebrat  a l’EUSS de Barcelona. El Premi Fundació Scientia al guanyador és el major reconeixement atorgat a un equip, destacant per ser un model en el respecte als valors FIRST LEGO League, i per haver aconseguit l’excel·lència i la innovació tant en el disseny del robot com en el projecte científic.

Segueix llegint