5 days to dance (5)

OH!

Els alumnes de tercer es han deixat aquest dijous al vespre amb la boca oberta amb l‘espectacle “Voyage” que han estat treballant aquests dies. La culminació dels “cinc dies per ballar” ha estat espectacular.

L’objectiu ha estat fer-los protagonistes de les seves capacitats expressives i comunicatives utilitzant el seu cos per a transmetre emocions. I, alhora, treballar l’autoestima, la convivència i el treball en grup. El contingut de la coreografia els ha fet reflexionar sobre la realitat d’aquelles persones que comencen un viatge que els porta lluny del seu lloc d’origen, alguns en la recerca de nous horitzons i d’altres per deixar enrere guerres i conflictes. Així ens ho explica un alumne:

“Voyage, un espectacle que parla sobre el viatge d’aquelles persones que pateixen en el seu país i han de marxar per anar en un altre; un espectacle que ens mostra una realitat.

El viatge comença amb un arbre… I després, en el segon acte, parla del pes que carreguen totes les persones quan emigren, un pes que pot ser físic o emocional. Al principi tenim una motxilla, ens desprenem d’ella i comencem a sentir-nos més lliures.

A continuació, després de representar un mur de vegetació, que qualsevol humà pot trobar-se, ens endinsem en la selva buscant aigua, tant necessària per a sobreviure. També veiem la destrucció que pot causar o els problemes que ens presenta.

Es pot viatjar de moltes maneres: per aire, per terra, per mar o en caravanes pel desert, pels penya-segats o per la selva. Totes elles queden representades en la coreografia.

L’única part sense música està formada per deu moviments encadenats que representen els sentiments dels joves de Betlem a causa de les dificultats que tenen per a desplaçar-se En aquest cas el viatge no és possible i els murs són una realitat quotidiana. L’últim gest ens diu “no vull veure més”.

Després de sortir de l’escenari comencem una representació en honor als refugiats i immigrants. Les noies fan de dones que deixen els seus fills per buscar una vida millor lluny, que només l’aconsegueixen després de repetir una i una altra vegada el mateix, carregant amb tota la responsabilitat. Els nois representem totes aquelles persones que no poden creuar fronteres a causa de les tanques o la vigilància que troben i que moren intentant fer-ho per mar.

Per acabar fem una crida a la pau, deixant anar el colom blanc que la representa i imitant un estol d’ocells volant lliures.”

 

Feu clic aquí per veure les fotos que ha compartit l’Auditori sobre l’espectacle o aquí ver a veure la notícia de TOT amb un video resum.